Resultats de la cerca

Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà

Hom celebra la festa de la gran majoria de les parròquies antigues dedicades a santa Maria no la dels santuaris Durant la vuitada abans de la festa se solia fer —i encara es fa a Mallorca—, a les catedrals i les esglésies importants, l’exposició d’una imatge de la Mare de Déu dorment, i la processó amb què acabava aquesta vuitada era dita de l’Enterrament segle XVII Hom representava també diversos texts teatrals o misteris, el més destacat dels quals és el de la Festa d’Elx

Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga…

A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX

En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma  originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…

Era una derivació de les actuacions dels colloquiers colloquier

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…