Resultats de la cerca

La necessitat de crear un ens d’aquestes característiques sorgí al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1981-82 Des de la seva creació, l’entitat ha impulsat moltes iniciatives, entre les qual destaquen les tres edicions d’Expocultura i l’Escola Catalana de la Festa FestCat, que inclou cursos monogràfics de dansa, jocs i música, a més d’un campus de cultura popular També promou l’Aula de Música i Dansa Tradicional, el programa Arrels Comarques de dinamització de la cultura popular i tradicional comarca a comarca, sense oblidar l’organització de postgraus en…

Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans

Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart Esbart Barcelona i una comissió per al foment de la música per a cobla Amics dels Concerts El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Inicià els estudis de música als sis anys Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l’àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor S'incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els…

Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, tot presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies L’any 1979 collaborà en la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a novetat mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments…

Fins a dinou anys visqué a Rialb treballant de pastor per a diverses pagesies Arribat a Barcelona es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies que Agustí Duran i Sanpere mantenia a l’Arxiu Històric de la Ciutat sobre temes de folklore de Catalunya Allí conegué Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra Aquest últim, sobretot, l’encoratjà a escriure sobre el Pallars D’entre les seves obres cal fer esment de  Records de la meva vida de pastor  1955,  El meu Pallars,  en quatre volums 1959, 1961, 1967 i 1979,  L’home de la bossa Novella d’antics costums nupcials del Pallars…

El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre, com l’Esbart…

Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la  Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…

Des del 1981 se n'han organitzat dues edicions, que han tingut lloc al llarg de bastants mesos i de manera descentralitzada Tant en l’edició de 1981-82 com en la de 1995-96, el promotor fou el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, si bé la segona vegada s’organitzà a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana El I Congrés, que convocà més de 3 000 congressistes i presentà més de 250 comunicacions, inclogué entre les seves conclusions la necessitat de potenciar la cultura popular autòctona en la vitalitat i diversitat comarcal, com també la…

Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les…