Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
crida
Folklore
En el carnestoltes, text en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual els organitzadors anuncien la festa i hi conviden els veïns.
En general, té un contingut faceciós i el seu estil acostuma a ésser una paròdia dels bans i crides oficials Junt amb d’altres texts, com el pregó i el romanç, constitueix un dels elements més característics de la literatura del carnestoltes
Francisco Rodríguez Marín
Folklore
Història
Erudit, folklorista i crític andalús.
Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions
la Mare de Déu d’Agost
Folklore
Nom popular de la festa de l’Assumpció, commemorada per l’Església el 15 d’agost.
Hom celebra la festa de la gran majoria de les parròquies antigues dedicades a santa Maria no la dels santuaris Durant la vuitada abans de la festa se solia fer —i encara es fa a Mallorca—, a les catedrals i les esglésies importants, l’exposició d’una imatge de la Mare de Déu dorment, i la processó amb què acabava aquesta vuitada era dita de l’Enterrament segle XVII Hom representava també diversos texts teatrals o misteris, el més destacat dels quals és el de la Festa d’Elx
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…
foguera
Folklore
Munt de matèries combustibles que hom crema per celebrar una festa popular.
El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà Constantí el…