Resultats de la cerca

Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates , acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants…

En contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, eren restringits als artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, subratllada per l’absència de recompenses, la inclusió de totes les arts i l’èmfasi en els corrents estètics moderns, tot i que la qualitat no hi fou sempre la mateixa La primera festa 23 d’agost de 1892 consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges que reuní pintors considerats avui com a modernistes amb d’altres d’estètica convencional la segona 10 de setembre de 1893 inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…