Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Diada de Sant Fèlix

El 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca durant la Diada de Sant Fèlix 2013
© Castellers de Vilafranca / Toni Solé
Folklore
Diada castellera que s’organitza cada 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, en el context de la festa major, i que tradicionalment reuneix les millors colles d’aquest àmbit de la cultura popular.
Tot i no ésser una actuació competitiva, a la pràctica és la diada anual en la qual les grans colles aixequen els seus millors castells Si bé les colles de Valls havien estat durant molts anys les grans protagonistes de Sant Fèlix, al costat dels Nens del Vendrell, actualment les colles vallenques comparteixen plaça amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, les dues formacions rivals dels Xiquets de Valls Aquesta diada es desenvolupa a la plaça de la Vila, que és popularment coneguda des de fa alguns anys com la “plaça més castellera” Tal com és habitual en la majoria de…
castells

Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…