Resultats de la cerca

Serveixen per a jugar joc de cartes, practicar exercicis de manipulació i illusionisme o per a l’endevinació cartomància També han tingut importància les cartes amb finalitats pedagògiques al s XVIII eren freqüents les allusives a heràldica, llengües mortes, música, literatura, etc o satíriques allusives a personatges públics o mites populars, exaltant les virtuts cíviques durant la Revolució Francesa, etc Hom atribueix l’origen de les cartes a l’Extrem Orient Índia i Xina, i llur introducció a Europa als àrabs i als croats els primers testimonis són del s XIV i reberen el nom…

D’origen nord-americà, hom hi juga amb una baralla francesa Hi poden prendre part de 3 a 7 jugadors sovint són 4, cadascun dels quals rep cinc cartes i es pot descartar de les que vulgui fins a 4 i rebre'n d’altres tantes del qui dóna hom fa una o més passades d’envit abans i després del descart Guanya el jugador que té la millor combinació o bé que ho fa creure i aconsegueix la retirada dels companys Les combinacions són parella, doble parella, trio, escala cinc cartes successives, full trio i parella, color cinc cartes del mateix color, pòquer reunió de quatre cartes iguals,…

Cada jugador disposa de quatre cartes repartides pel donador, les quals pot canviar per d’altres si anuncia el descart dient “mus” i si els altres jugadors hi estan d’acord Hom podrà repetir-ho les vegades que calgui, fins que un jugador digui “no hi ha mus” El plantejament estratègic del joc radica en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia la seva aposta n'hi ha de quatre tipus, calculada en funció del joc propi, del joc de l’acompanyant i de la previsió del comportament dels adversaris El joc acaba quan, després de diverses jugades, hom aconsegueix 40 punts, o bé…