Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
viola
Jocs
Joc que consisteix a saltar per damunt d’una persona ajupida, amb diverses variants i dificultats.
truc
Jocs
Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dues contra dues.
Cada jugador rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases guanyar el truc Les cartes es maten les unes a les altres segons un ordre establert És objecte d’envit el guanyar el truc trucar o el nombre de punts que sumen els valors de dues cartes del mateix coll acoblades en una mà envidar , i, en algunes variants del joc truc-i-flor , el fet de tenir flor o una flor guanyadora d’una altra
mus
Jocs
Joc de cartes, d’origen basc, disputat entre quatre jugadors amb una baralla de quaranta cartes.
Cada jugador disposa de quatre cartes repartides pel donador, les quals pot canviar per d’altres si anuncia el descart dient “mus” i si els altres jugadors hi estan d’acord Hom podrà repetir-ho les vegades que calgui, fins que un jugador digui “no hi ha mus” El plantejament estratègic del joc radica en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia la seva aposta n'hi ha de quatre tipus, calculada en funció del joc propi, del joc de l’acompanyant i de la previsió del comportament dels adversaris El joc acaba quan, després de diverses jugades, hom aconsegueix 40 punts, o bé…
bingo
Jocs
Nom d’una exclamació onomatopeica amb què és conegut també el joc de la plena
.
Legalitzat el 1977 a l’Estat espanyol, si bé el joc amb determinades variants i noms diferents ja gaudia d’una forta tradició, l’any 1979 fou aprovada una nova reglamentació segons la qual hom reservà la titularitat de les sales d’explotació a societats i associacions de caràcter esportiu, cultural o benèfic, i persones o titulars d’establiments turístics, sense afany de lucre en cap cas De la xifra total que hom recapta, el 70 % és destinat a premis en metàllic i el 20 % passa a mans de l’estat o de les comunitats autònomes, en concepte de taxes, per a la seva posterior…
bridge
Jocs
Joc de cartes que hom juga amb una baralla francesa de 52 cartes entre dos equips de dos participants i en què un dels jugadors determina el triomf establint un pont ( bridge
) amb el seu company de joc.
És el resultat de l’evolució de l’antic whist , modificat al s XIX Es reparteixen tretze cartes el valor de les quals és decreixent a partir de l’as Els primers cinc naips s’anomenen honors as, rei, dama, sota i deu Hom valora els colls puntuats reglamentàriament, en l’ordre següent piques, cors, diamants i trèvols El plantejament estratègic del joc està en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia el nombre de bases que es compromet a fer, calculat en funció del joc propi, del joc del company, i de la previsió del comportament dels adversaris El sistema de subhasta…
carta
Jocs
Cadascun dels fulls rectangulars de cartolina amb figures pintades en un dels costats, que formen un conjunt de 48 a 52 elements dividits en quatre sèries o colls
.
Serveixen per a jugar joc de cartes, practicar exercicis de manipulació i illusionisme o per a l’endevinació cartomància També han tingut importància les cartes amb finalitats pedagògiques al s XVIII eren freqüents les allusives a heràldica, llengües mortes, música, literatura, etc o satíriques allusives a personatges públics o mites populars, exaltant les virtuts cíviques durant la Revolució Francesa, etc Hom atribueix l’origen de les cartes a l’Extrem Orient Índia i Xina, i llur introducció a Europa als àrabs i als croats els primers testimonis són del s XIV i reberen el nom àrab de na'īb…