Resultats de la cerca
Es mostren 2127 resultats
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
Sant Crist de la Grua
Raval
Raval del poble de Montmeló (Vallès Oriental), a ponent del nucli urbà.
Sant Antoni
Raval
Raval de la ciutat de València, antigament anomenat l'Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.
coll Sacreu
Collada
Depressió (368 m) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa.
És termenal dels municipis de Vallgorgina Vallès Oriental i d’Arenys de Munt Maresme, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar
la Rutlla
Raval
Antic raval de Girona, a l’esquerra de l’Onyar, avui incorporat a la ciutat moderna.
coll de la Perafita
Collada
Coll de la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, pel qual passa la carretera de Figueres a Portbou, a l’indret de la seva bifurcació vers Cadaqués.
Penya-serrada
Raval
Antic lloc del municipi de Mutxamel (Alacantí), actual raval de la vila.
Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins el 1846, que fou unit a Mutxamel El 1808 hom hi feu un gran jardí
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.