Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
Guillermina Coll
Dansa i ball
Ballarina i pedagoga.
Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la categoria de dansa
ball llatí
Dansa i ball
Cadascun dels balls tradicionals i de saló que tenen el seu origen a l’Amèrica Llatina.
Dins dels balls llatins s’inclouen el txa-txa-txa , la rumba, la salsa, la samba, el mambo, el merengue, la bachata , el pasdoble, el bolero, el tango, el reggaeton i la cúmbia, entre d’altres Per a la competició de dansa esportiva els balls llatins són el txa-txa-txa, la samba, la rumba, el pasdoble i el jive
varsoviana
Dansa i ball
Dansa francesa del segle XIX; de ritme 3/4, semblant a la masurca.
usatge
Història del dret català
Del segle X al XIII, prestació personal o real que un vassall o emfiteuta feia al seu senyor, segons costum de la terra, tant en serveis com en pagament de diner, fruits, participacions en bestiar o altres servituds.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
taulatge
Història del dret català
Impost que pagaven els jugadors al propietari de la taula o establiment de joc.
terç
Història del dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble A vegades cobrava només mig terç , costum recollit pel dret gironí
mesuratge
Història del dret català
Del s XIII al XVII, dret o exacció sobre el mesurament del gra, que es pagava a raó d’una part de la mercaderia, a profit dels municipis.