Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
ball d’espases
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen espases a les mans, amb les quals, tot dansant, fan diverses figures, com passadissos amb volta, estels, etc.
ball de gitanes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa tradicional de parelles, de moviment viu, que es balla pels volts de Carnaval.
La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc—, una música i una coreografia pròpia i diferent Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc Quan el pasdoble acaba comencen els diversos balls el xotis, la catxutxa, els…
ball de cintes
Dansa i ball
Dansa-joc en què els balladors, vestits de colors o de blanc, van trenant cintes de colors entorn del braç aixecat del qui les agafa totes per un cap, o bé entorn d’un pal molt alt, que a vegades sosté una gran magrana de cartó d’on pengen les cintes.
La magrana, que conté flors, s’obre un cop fet el trenat i es tanca al final de tot, és a dir, quan, havent fet moviments inversos als primers, els balladors han desfet el teixit L’ús del pal és freqüent a Mèxic, Veneçuela, etc, mentre que el del braç aixecat és popular a Catalunya
ball agafat
Dansa i ball
Ball de ballador i balladora, l’un davant l’altre, ell subjectant-la amb el braç dret per la cintura i amb l’esquerre sostenint-li la mà dreta, mentre que ella descansa el braç esquerre damunt el braç dret d’ell.
ball
© Corel Professional Photos
Dansa i ball
Seguit de passos, salts, gests o posicions, ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.
Els primitius se sentiren ben aviat atrets pel ball i el practicaren, amb un sentit màgic o religiós, al so d’algun instrument melòdic, d’algun cant, al ritme de les mans o d’algun altre mitjà de percussió Dels egipcis i dels hebreus han arribat molts testimoniatges de danses rituals Entre els grecs, el ball, desenvolupat juntament amb la música i la poesia, tingué vida sobretot en les representacions teatrals Entre els romans i els bizantins tingueren un èxit especial els balls d’espectacle, figuratius o realistes i eròtics De l’època dels trobadors hi ha força testimoniatges del conreu del…
zortziko
Música
Dansa i ball
Nom donat a la quarta dansa de les sis que constitueixen l’aurresku, ballada exclusivament per homes (els que formen el grup o corda del ballarí primer o aurresku).
És de ritme viu, escrita en el compàs característic de 5/8 Sembla que originàriament era una cançó i una estrofa de vuit versos, però el zortziko —considerat sovint com una música típicament basca— no és gaire abundant en el cançoner popular n'hi ha, però, magnífiques versions instrumentals
zapateado
Dansa i ball
Ball flamenc en què els balladors marquen els passos percudint fortament a terra amb els talons de la sabata.
Sol ésser ballat en compàs de 6/8 Considerat la forma original de molts altres estils ballables coneguts de procedència gitanoandalusa, en la seva forma més primitiva era un ball masculí de compàs ternari que únicament tenia com a acompanyant instrumental el ritme percudit dels peus del ballador
zamacueca
Dansa i ball
Dansa llatinoamericana derivada de la zamba africana de moviments molt ràpids i que hom generalment acompanya amb el cant.
Apareguda en un principi al s XIX al Perú i a Xile on ha arribat a assolir el caràcter de ball nacional, es difongué posteriorment al Paraguay, Bolívia i l’Argentina
xotis
Dansa i ball
Ball de parella d’origen escocès (en alemany schottisch, ‘escocès’) d’un ritme de dos temps, anàleg al de la polca, i d’un moviment moderat, transformació de l’antiga escocesa.
Fou introduït a París el 1849 i, ballat de diverses maneres, fou molt popular fins al començament del s XX La seva popularitat a Madrid ha fet que hom el considerés, erròniament, típic dels madrilenys
xàquera
Dansa i ball
Dansa valenciana, probablement del segle XVI, de tipus solemne, amb acompanyament de dolçaina i de tamborí.
Es dansa a la nit, cerimoniosament, al voltant d’una foguera A l’acabament les parelles desfilen davant l’instrumentista de dolçaina