Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
espardenyeta
Dansa i ball
Pas de dansa, que hom executa durant el contrapàs, consistent en un cop ràpid del taló d’un peu sobre l’empenya de l’altre.
Rep també el nom, especialment al Rosselló, d' ales o d' aletes
l’espanyolet
Dansa i ball
Dansa antiga solemne derivada segurament de la dansa hispànica del s XVI anomenada españoleta
.
De compàs ternari, s’inicia amb un passeig efectuat per parelles Hom en coneix dues variants una amb punteig, a l’alt Cardener, i l’altra sense punteig, a Sant Feliu de Torelló
entrée
Dansa i ball
En l’òpera i el ballet francesos dels s. XVII i XVIII, fragment instrumental que introduïa l’aparició d’un o més personatges.
entrechat
entrechat
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Moviment de ballet consistent en un salt durant el qual el ballarí o la ballarina creua els peus com més vegades millor, normalment no més de vuit.
música popular eivissenca
Música
Dansa i ball
Música i danses característiques de la pagesia de l’illa d’Eivissa.
Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els instruments que acompanyen el…
encadenat
Dansa i ball
Dansa rossellonesa en què evolucionen algunes fileres de balladors amb un moviment de ziga-zaga entrelligant-se els moviments d’una filera amb els d’una altra.
llisonar
Dansa i ball
Les balladores de certes danses, fer el punteig consistent a caminar a passets molt petits, balancejant-se suaument, com si gairebé no belluguessin els peus.
Àngels Margarit i Viñals
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Rebé la formació a l’Institut del Teatre, i l’amplià amb estades a centres d’Europa i a Nova York Posteriorment s’incorporà al collectiu de dansa Heura, on desenvolupà sobretot el vessant de coreògrafa entre el 1979 i el 1984 L’any 1985 fundà Mudances , companyia pròpia amb la qual ha aconseguit una gran projecció Parallelament, amb altres coreògrafs, creà l’espai Bugé Ha obtingut els premis Ciutat de Barcelona d’arts escèniques 1993, el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya 1996 i el Premio Nacional de danza del Ministeri de Cultura espanyol 2010