Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
ball pagès
Dansa i ball
Gènere de ball de parelles propi de la pagesia mallorquina (al qual pertany, per exemple, el copeo
.
ball d’espases
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen espases a les mans, amb les quals, tot dansant, fan diverses figures, com passadissos amb volta, estels, etc.
ball de gitanes
Ball de gitanes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa tradicional de parelles, de moviment viu, que es balla pels volts de Carnaval.
La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc—, una música i una coreografia pròpia i diferent Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc Quan el pasdoble acaba comencen els diversos balls el xotis, la catxutxa, els…
ball de cintes
Dansa i ball
Dansa-joc en què els balladors, vestits de colors o de blanc, van trenant cintes de colors entorn del braç aixecat del qui les agafa totes per un cap, o bé entorn d’un pal molt alt, que a vegades sosté una gran magrana de cartó d’on pengen les cintes.
La magrana, que conté flors, s’obre un cop fet el trenat i es tanca al final de tot, és a dir, quan, havent fet moviments inversos als primers, els balladors han desfet el teixit L’ús del pal és freqüent a Mèxic, Veneçuela, etc, mentre que el del braç aixecat és popular a Catalunya
ball agafat
Dansa i ball
Ball de ballador i balladora, l’un davant l’altre, ell subjectant-la amb el braç dret per la cintura i amb l’esquerre sostenint-li la mà dreta, mentre que ella descansa el braç esquerre damunt el braç dret d’ell.
ball
Ballarines egípcies executant danses acrobàtiques
© Corel Professional Photos
Dansa i ball
Seguit de passos, salts, gests o posicions, ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.
Els primitius se sentiren ben aviat atrets pel ball i el practicaren, amb un sentit màgic o religiós, al so d’algun instrument melòdic, d’algun cant, al ritme de les mans o d’algun altre mitjà de percussió Dels egipcis i dels hebreus han arribat molts testimoniatges de danses rituals Entre els grecs, el ball, desenvolupat juntament amb la música i la poesia, tingué vida sobretot en les representacions teatrals Entre els romans i els bizantins tingueren un èxit especial els balls d’espectacle, figuratius o realistes i eròtics De l’època dels trobadors hi ha força testimoniatges del conreu del…
gallarda
Dansa i ball
Antiga dansa de tipus senyorial (era una dansa alta) de ritme viu i alegre estesa per Europa, especialment a França, als s. XVI i XVII.
A Catalunya era molt freqüent al s XVIII, en una versió molt moguda fou blasmada per moralistes s’ha conservat fins al s XX al Baix Llobregat
gallarda
Dansa i ball
Dansa ternària de moviment viu, bé que mesurat.
Aparegué a la Llombardia a la fi del s XV amb el nom de gagliarda A mitjan s XVI es transformà en dansa cortesana A partir del 1600 hom deixà de ballar-la, i fou estilitzada en obres musicals de diferents gèneres vocals i instrumentals
esbart
Folklore
Dansa i ball
A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional catalana.
El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre, com l’Esbart…
entrée
Dansa i ball
Antigament, part o escena independent del ballet de cour o de l’opéra-ballet francès.