Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
samba
Dansa i ball
Dansa d’origen africà dels negres de Rio de Janeiro, São Paulo i Bahia.
De moviment ràpid i compàs de 2/2, 2/4 i 4/4, empra sovint la síncope Es popularitzà cap a l’any 1950 Darius Milhaud i Héitor Villa-Lobos han escrit fragments amb moviment de samba
barra
Dansa i ball
En una acadèmia de dansa, passamà de fusta fixat horitzontalment al llarg de les parets i a l’alçada de la cintura, que serveix per a recolzar-se durant els primers exercicis i per a mantenir-se en equilibri.
ball subhastat
Dansa i ball
Qualsevol ball en el qual el millor licitador en una subhasta prrèvia pot dansar amb una balladora determinada.
Aquesta modalitat de dansa és típica del ball de l'alcalde
ball de bastons
Ball de Bastons (XX Festa Bastonera, Moià)
© C.I.C. - Moià
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d’acord amb la melodia que sona i combinats amb les evolucions del cos; aquests cops són donats alternant les mans i a altures diferents (a l’altura del cap, de les cames).
El ball de bastons representa un combat entre dos bàndols És conegut a diferents pobles d’Europa Països Baixos, Anglaterra i molt popular a Catalunya, on els bastons acostumen a ésser curts 40 cm i gruixuts 4 o 5 cm i on hom sap que existia al segle XVI Sembla tenir l’origen, o un precedent, en el ball d’espases ja practicat pels grecs en temps de Plató Rep també el nom de ball de bastonets , especialment quan els bastons són més lleugers i les figures del ball més simples
gallarda
Dansa i ball
Antiga dansa de tipus senyorial (era una dansa alta) de ritme viu i alegre estesa per Europa, especialment a França, als s. XVI i XVII.
A Catalunya era molt freqüent al s XVIII, en una versió molt moguda fou blasmada per moralistes s’ha conservat fins al s XX al Baix Llobregat
gallarda
Dansa i ball
Dansa ternària de moviment viu, bé que mesurat.
Aparegué a la Llombardia a la fi del s XV amb el nom de gagliarda A mitjan s XVI es transformà en dansa cortesana A partir del 1600 hom deixà de ballar-la, i fou estilitzada en obres musicals de diferents gèneres vocals i instrumentals
ball de l’esquerrana
Dansa i ball
Dansa popular catalana de parelles.
Té moltes variants, entre les quals es destaquen la de dos punts i la de tres A vegades tenia acompanyament de pandero Es balla a diverses localitats del Pallars, la Ribagorça i l'Alt Urgell, entre d'altres a Esterri d'Àneu Pallars Sobirà i Castellciutat, poble del municipi de la Seu d'Urgell Alt Urgell