Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Festival Internacional de Música Cantonigròs
Música
Dansa i ball
Festival dedicat a la música i la dansa popular i folklòrica d’arreu del món celebrat a Cantonigròs (l’Esquirol, Osona).
La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues poblacions l’…
,
Salvatore Viganò
Dansa i ball
Teatre
Ballarí i coreògraf italià.
Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic
Fanny Elssler
Dansa i ball
Ballarina austríaca.
Deixebla de Jean Aumer, perfeccionà el seu art a Itàlia Assolí un gran èxit amb el ballet Le diable boiteux 1836, de Casimir Gide La seva especialitat eren les danses populars, com la cracoviana Actuà fins el 1851 arreu d’Europa i als EUA
tango
Música
Dansa i ball
Ball americà d’origen mexicà o cubà i de procedència africana, amb un ritme semblant al de l’havanera, a compàs de 2/4, bé que més mogut.
Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc
Federació Sardanista de Catalunya
Música
Dansa i ball
Educació i entitats culturals i cíviques
Associació cultural fundada el 1990, en una sessió celebrada al Palau Marc, de Barcelona, amb l’assistència de representants de més de 150 entitats sardanistes d’arreu de Catalunya.
Els seus objectius principals són aglutinar les entitats, grups, colles, cobles i collectius diversos del món de la sardana per tal d’assessorar-los en tots els aspectes i representar-los, així com fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions Els anys 1992 i 1993 organitzà el I Congrés del Sardanisme El 2001 fou distingida amb el Premi Nacional de cultura popular de la Generalitat de Catalunya per la seva brillant tasca en l’organització del 150è aniversari de la tenora, iniciat el 2000 amb una gala inaugural a l’Auditori de Barcelona i clos el febrer del 2001 al…
Susanne Linke
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa alemanya.
Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a presentar els…
Antoni Larrosa i Andreu
Dansa i ball
Ballarí i professor de dansa.
Tingué com a professor Joan Magriñà de l’Institut del Teatre de Barcelona 1944-48 Formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu, i fou solista dels Ballets de Barcelona, creats, el 1950, pel seu professor Féu actuaccions arreu de l’Estat espanyol i Europa amb les companyies d’Arthur Kaps i Franz Joham 1953, de Joan Tena 1954 i amb els Ballets de l’Amèrica Llatina de Joaquín Pérez Fernández 1955 A partir de 1957, actuà amb Imperio Argentina a França, al nord d’Àfrica, a l’Argentina i a Xile El 1959 s’integrà al Ballet Nacional Chileno, dirigit per Ernst Uthoff, amb el qual…
vals
Música
Dansa i ball
Dansa popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre.
Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus…
Josep Lluís de Udaeta i París
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les…
,
Projecció exterior de la cultura catalana 2014
Folklore
Literatura catalana
Música
Arquitectura
Gastronomia
Dansa i ball
Teatre
Cinematografia
Art
Esport
Fotografia
Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…