Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
bolero | bolera
bolero
Dansa i ball
Cançó i dansa tradicionals antillanes d’origen hispànic, de ritme binari i sincopat.
bolero
Dansa i ball
Ball d’una o més parelles, d’origen popular andalús, de compàs de 3/4 i format per tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors ( el bien parado
) mentre la música repeteix la tornada.
Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural boleros , és encara ballat per diversos grups folklòrics El cant hi és executat a cor Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga com el parado de Valldemossa Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments originàriament les castanyoles i la guitarra
Ida Rubinstein
Dansa i ball
Dansarina russa.
Deixebla de Fokin, formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1910 i formà parella amb VNižinskij Estrenà Scheherezade de Rimskij-Korsakov El 1911 formà companyia pròpia i assolí un èxit mundial amb Le martyre de Saint-Sébastien , que Debussy escriví per a ella També féu teatre en prosa i coreografià el Bolero de Ravel
Nats Nus
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona l’any 1987 pel ballarí i coreògraf Toni Mira.
Ha presentat les coreografies Lunx 1988, Strangers in the night 1989, Newton 1990, Pengim-penjam 1991, Somcinc 1992, Bolero 1994, Que dius que què 1995, Pòpulus 1997, 1999 Impressions sobre un final del millenni 1999, Ful 2001, Loft 2003 i Límits 2005, entre altres muntatges Han fet diverses incursions en el món del vídeo dansa, com Graons 1993 i Concert 1994
ball llatí
Dansa i ball
Cadascun dels balls tradicionals i de saló que tenen el seu origen a l’Amèrica Llatina.
Dins dels balls llatins s’inclouen el txa-txa-txa , la rumba, la salsa, la samba, el mambo, el merengue, la bachata , el pasdoble, el bolero, el tango, el reggaeton i la cúmbia, entre d’altres Per a la competició de dansa esportiva els balls llatins són el txa-txa-txa, la samba, la rumba, el pasdoble i el jive
Francesc Miralles i Arnau
Dansa i ball
Ballarí.
Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra
Catherine Allard
Dansa i ball
Ballarina.
Estudià dansa clàssica amb Carmen Roche i Víctor Ullate El 1978 ingressà a l’escola d’Arts Escèniques Mudra de Maurice Béjart Vinculada en 1982-90 al Nederlands Dans Theatre, amb el qual representà coreografies de Jiri Kylián i Nacho Duato, el 1988 rebé el premi Zilveren Theatre Dans Prijis per la seva interpretació de Bolero i Arenal , de Duato Del 1990 al 1996 fou la ballarina principal de la Compañía Nacional de Danza i a partir del 1997 dirigí IT Dansa, jove companyia de l’Institut del Teatre integrada per postgraduats d’aquest centre En pocs anys, Allard convertí IT Dansa en…
Emili Altés i Safont
Dansa i ball
Ballarí, coreògraf i pedagog.
S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952 L’any següent, installat a Brusselles, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brusselles amb la companyia de Mariemma en…
seguidilla
Música
Dansa i ball
Cançó ballada de forma estròfica, que és variant més ràpida que el bolero, escrita en compàs ternari 3/4 i 3/8.
S'inicia amb un preludi instrumental i un interludi anomenat falsete que separa les diferents estrofes Les seguidilles més característiques són les originàries de la Manxa, de Múrcia, de Sevilla i de València