Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Marta Almirall i Elizalde
Marta Almirall i Elizalde
© Roseland Muscial
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
La seva formació acadèmica comprèn estils diversos jazz, claqué, balls de saló, comèdia musical, afrojazz, i dansa moderna i clàssica Estudià a Barcelona, a l’Estudi Anna Maleras amb Diola Maristany, Joan Magriñà i Cesc Gelabert, i també a l’Institut del Teatre amb els professors GBerllini, Carmencita Romero, Madame Elsa i Gillian Gregory A París, es formà al Centre Internacional de la Dansa amb Matt Mattox, i seguí cursos de dansa africana amb David Voutoukoulou A Nova York, continuà la formació al Louis Falco Dance Studio, amb Jerry Armes, Lynn Simonson, MJ Brown, Nancy Mikota, Juan Croveto…
ball de ram
Dansa i ball
Nom que hom aplica a diferents tipus de balls en els quals els balladors regalen rams a les balladores.
És habitual als balls de festes majors
pasdoble
Dansa i ball
Dansa, i inicialment marxa militar, molt popular a Castella, a Andalusia i a l’Amèrica Llatina, vers el 1920.
Associada a les festes de toros on és interpretada per una banda, figura també en diverses sarsueles Normalment és de ritme binari i escrita en compàs de 2/4 o de 6/8, però en alguns casos també pot ésser de ritme terciari i de compàs 3/4
ball de cascavells
Dansa i ball
Ball popular en què els balladors, generalment homes sols, porten cascavells als braços i a les cames, o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
Fou molt popular al Principat, especialment a la Catalunya septentrional, de la Noguera Ribagorçana al Llobregat, on el ballaven les vigílies de les festes majors formava part, en alguns llocs Bages, de la festa de les caramelles És ja documentat el 1481 a Barcelona amb motiu de l’entrada de la reina Isabel de Castella
Esbart Català de Dansaires
Dansa i ball
Folklore
Entitat dedicada a l’estudi, la difusió i el foment de la pràctica de la dansa i els costums tradicionals catalans, fundada el 1907 a Barcelona.
Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…
Salvador Fà i Llimiana
Dansa i ball
Coreògraf i director de dansa.
El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona 1956-67, l’Esbart Dansaire de Vilabella 1968-72, el Grup de Danses de l’Aleixar 1970-78 i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona des del 2007 Com a…
ball cerdà
Dansa i ball
Dansa popular, de caràcter cerimoniós, variant del ball pla, ballada principalment a les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars fins a èpoques recents, a les festes majors.
Presentava nombroses variants generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final Sovint acabava amb un ritme molt precipitat