Resultats de la cerca

Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de…

El 1926 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, on aviat actuà també de mestre de ball i de coreògraf El 1932 debutà al Teatre Urquinaona com a solista més tard fou primer ballarí del Liceu, fins que es retirà, l’any 1957 Com a coreògraf, muntà ballets per a òperes representades al Liceu destacaren especialment els d' El gato con botas , de Montsalvatge 1948, Roméo et Juliette, de Gounod 1963, etc, i creà els ballets Rosario la Tirana de JManén, 1953, Festa major música de Morera, 1960, Gavines de JAltisent, 1965, etc Fou professor de l’Institut del…

Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus…