Resultats de la cerca

Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El 1960 s’inicià com a…

Tingué com a mestre Joan Magriñà  a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu , on fou primera ballarina absoluta fins el 1963 Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler Participà en la fundació del Ballet Nacional de España 1978, que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid 1982, de la qual…

Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de…

Nom amb què fou coneguda Manuela Hermoso Vargas Assolí notorietat el 1964, quan guanyà el Premi Internacional de Dansa del Teatre de les Nacions de París, amb l’espectacle  Antologia Dramàtica del Flamenc Fundà la seva pròpia companyia i posteriorment formà part del Ballet Nacional, per al qual creà la coreografia  Medea , a més de protagonitzar-ne moltes d’altres Collaborà també en diferents pellícules, com ara  España otra vez , de Jaume Camino 1969, i  La flor de mi secreto 1995, de Pedro Almodóvar Fou guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit de les belles arts 2006

El seu nom real era Antonio Esteve Ródenas Dedicat al ball flamenc, fou primer ballarí de la companyia de Pilar López Més tard formà companyia pròpia Intervingué en diversos films, com Los Tarantos 1962, El amor brujo 1967 de FRovira i Beleta, Con el viento solano 1965 i Los días del pasado 1976, ambdós de M Camús, Último encuentro 1966 d’A Eceiza, Fortunata y Jacinta 1969 d’A Fons, Con el culo al aire 1979 de C Mira i Bodas de sangre 1979 i Carmen 1983 de C Saura, on es feu càrrec de la coreografia

Estudià ball andalús amb Realito 1928-34, dansa clàssica amb Ángel Pericet i ball flamenc amb Frasquillo Formà parella amb la ballarina Rosario durant uns quinze anys 1939-53 Fundà companyia pròpia el 1953, amb la qual actuà als EUA Adoptà i coreografià sonates d’Antoni Soler en el seu repertori Fou director del Ballet Nacional Español del 1977 al 1983 Intervingué en diversos films

Fou introduït a París el 1849 i, ballat de diverses maneres, fou molt popular fins al començament del s XX La seva popularitat a Madrid ha fet que hom el considerés, erròniament, típic dels madrilenys

Debutà a Brusselles 1834 actuà a París amb CGrisi i hi debutà com a coreògraf Visità els EUA 1839-41 i estudià amb AVestris Actuà a Madrid —d’on hagué d’anar-se'n a causa d’un duel— i el 1847 a Peterburg l’èxit assolit l’induí a establir-s’hi fou mestre de ball de l’Escola Imperial de Dansa des del 1859 i esdevingué el coreògraf més cèlebre del seu temps les seves creacions de ballets de Čajkovskij El llac dels cignes, El trencanous, La bella dorment encara són emprades La seva filla Marie Petipa Peterburg 1857 — París 1930 i el seu germà Lucien Petipa Marsella 1815 — Versalles…

En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de…

Fins el 2005 la seva activitat regular fou la realització de les Edicions Porta, una activitat d’exhibició de petites peces de coreògrafs internacionals i nacionals que tingué lloc en diferents espais, sobretot la Sala Beckett de Barcelona Amb moltes altres activitats de comissariat, exhibició i debat, dóna a conèixer la creació contemporània al voltant del cos, a més d’investigar sobre els processos de creació i de recepció de les obres i de proposar espais de trobada amb l’artista com a centre Ha difós nous intèrprets i grups, com ara el francès Haïm Adri o el collectiu de dansa…