Resultats de la cerca

La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc—, una música i una coreografia pròpia i diferent Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc Quan el pasdoble acaba comencen els diversos balls el xotis, la catxutxa, els…

Aparegué a la Llombardia a la fi del s XV amb el nom de gagliarda A mitjan s XVI es transformà en dansa cortesana A partir del 1600 hom deixà de ballar-la, i fou estilitzada en obres musicals de diferents gèneres vocals i instrumentals

De moviment ràpid i compàs de 2/2, 2/4 i 4/4, empra sovint la síncope Es popularitzà cap a l’any 1950 Darius Milhaud i Héitor Villa-Lobos han escrit fragments amb moviment de samba

Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el…

És ballada per parelles, amb acompanyament de xeremies, flabiol i tamborí

Es difongué per Europa gràcies a la interpretació de Fanny Elssler Al Principat forma part, sovint, del ball de gitanes

De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda