Resultats de la cerca

S'interessà des de jove per l’art coreogràfic, sobre el qual escriví als diaris L’Opinió , La Rambla , La Publicitat , La Vanguardia , Tele-exprés , etc , a les revistes L’Instant , Destino , Liceo , etc , i a revistes estrangeres Promogué espectacles de ballet —com els del debut i primeres actuacions de Joan Magriñà—, fou collaborador de l' Enciclopedia dello Spettacolo italiana 1955-65 i de l' Enciclopedia Salvat de la Música , de Barcelona 1967, i publicà obres com Ballet y baile español 1943, Guía Técnica y análisis contemporáneo del ballet español 1944 i El arte del baile…

El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical anà a càrrec…

Introducció El 2019 va ser un any d’una certa continuïtat en els espais més representatius de l’escena catalana El projecte de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure va arrancar amb la seva primera temporada completa, després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual l’any anterior La proposta trencadora de Martel havia generat moltes expectatives, ja que proposava una modernització del funcionament i la programació del Teatre Lliure La majoria de teatres van seguir amb les seves propostes artístiques, moltes de les quals es van consolidar En són exemples la Sala Beckett, que va consolidar…