Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Companyia Margarita Guergué
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1987 a Barcelona per la coreògrafa i ballarina Margarita Guergué, després dels espectacles Roma
i Gaudeamus
.
Més tard presentà Plàstic i oli, Excuses 1987, Time to go 1991, Constanza 1992 i La rosa sin porqué 1996
giga
Dansa i ball
Dansa popular antiga de ritme viu, binari o ternari (3/8, 6/8, 6/4 o 2/2, 4/4), possiblement originària d’Escòcia i d’Irlanda.
Al segle XVI fou emprada en obres instrumentals durant l’època barroca formà part de la suite i, més tard, com a temps final, de la sonata i àdhuc de la simfonia Al segle XVIII n'anà decaient l’ús
Marie Sallé
Dansa i ball
Dansarina francesa.
Fou considerada la millor del seu temps Actuà a l’Opéra de París des del 1721 més tard anà a Londres, on causà alguns escàndols pel seu vestuari Tornà a París, on fou rival de Marie-Anne Cupis de Camargo Féu la coreografia de molts ballets
Juan Coreli
Dansa i ball
Pseudònim del ballarí i coreògraf Joan Plans i Parés.
Estudià amb Joan Magriñà i Josepa Izard, i més tard a Anglaterra amb HTurner, Sdzikovski i LKhyast Ha creat notables coreografies per a diferents televisions europees Concierto de Aranjuez 1958, Sirènes 1959, La història del soldat 1960, Carmina Burana 1961, Jeux 1963, Harold en Italie 1965, entre d’altres
Rosita Segovia
Dansa i ball
Nom artístic de la ballarina Rosa Balcells i Font.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona es decantà per la dansa i esdevingué primera ballarina del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1951-53 Més tard fou ballarina estrella del Ballet de Antonio, amb el qual actuà per un gran nombre de països El 1950 guanyà el Premio de Coreografía de l’Havana
Léonide Massine
Dansa i ball
Nom amb què fou conegut el ballarí i coreògraf rus, naturalitzat nord-americà Leonid F’odorovič Miassin.
Format a l’escola imperial de Moscou, ingressà en els Ballets Russes de Diaghilev 1913, on creà diferents coreografies Més tard treballà a La Scala, de Milà, amb Ida Rubinstein, i el 1917 actuà a Barcelona Fou coreògraf dels Ballets de Montecarlo 1932-37 El 1949 s’installà als EUA, on fundà la seva pròpia companyia, la Highlights Ballet
Gaetano Vestris
Dansa i ball
Dansarí italià d’origen francès.
Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa
Sergej Lifar
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf ucraïnès.
El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc
Tamara Toumanova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Els anys trenta actuà en el ballet rus de Montecarlo, on interpretà Cotillon i Concurrence , obres coreogràfiques de G Balanchin Més tard dansà a l’Opéra de París i a San Francisco Entre les seves interpretacions destaquen Giselle , Le lac des cygnes i El sombrero de tres picos Actuà en alguns films Days of Glory , 1944 Invitation to the Dance , 1956 The private Life of Sherlock Homes , 1970, etc
Carme Amaya i Amaya

Carme Amaya i Amaya
(CC0)
Dansa i ball
Ballarina de família gitana, nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, filla d’un guitarrista flamenc.
Ja de petita ballava als locals públics de la ciutat Arran de la passió en la interpretació de les seves danses, fou coneguda en els primers anys com a El torbellino gitano A finals de la dècada de 1920, Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on l’any 1929 actuà, formant part del Trío Amaya Treballà per a la productora Filmófono en els films La hija de Juan Simón 1934, començat per Nemesio A Sobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías i La Casa de Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar Més…