Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pilar coronat

Pilars coronats a Lo Sauze dau Lac (Provença – Alps – Costa Blava)
Gilles Péris y Saborit (CC BY-NC 2.0)
Geomorfologia
Forma columnar a l’extrem de la qual hi ha un bloc rocallós, que es forma en dipòsits d’origen morènic o volcànic, en els quals els blocs són heteromètrics i poc compactats.
Pot assolir de 20 a 30 m d’alçària L’acció de les aigües d’aixaragallament se n'emporta els fragments, però sota un bloc gros, a causa del mateix pes, el material de gra més fi resta compactat A vegades poden soscavar el bloc fins a fer-lo bascular i caure, però la columna perdura més temps Hom també les anomena demoiselle coiffée i cheminée de fée
Antoni Robert Andreu

Antoni Robert Andreu
ARXIU ROBERT ANDREU
Alpinisme
Espeleologia
Espeleòleg i alpinista.
Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…
Òscar Ferrer Pla

Òscar Ferrer Pla
Museu Colet
Espeleologia
Excursionisme
Excursionista i espeleòleg.
S’inicià a l’excursionisme el 1934 amb un grup de l’Escola del Treball de Barcelona L’any 1941 s’associà a la delegació de Gràcia de la Unió Excursionista de Catalunya UEC Durant aquests primers anys dedicà la seva activitat a recórrer el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental A partir del 1943, juntament amb els companys de la UEC, amplià les seves ascensions cap al Pirineu aragonès, els Pics d’Europa i els Alps suïssos i italians Exercí de vocal de muntanya i de president de la UEC de Gràcia, presidí el Consell General de la Unió Excursionista de Catalunya 1969-76 i…
deckenschotter
Geomorfologia
Hidrografia
Massa de fragments rocallosos arrossegats i dipositats per les glaceres durant les dues primeres glaciacions quaternàries del nord dels Alps.
Lateralment es correspon a les morenes del Günz i del Mindel De la mateixa manera que les terrasses fluvials, el deckenschotter superior, més elevat topogràficament, és més antic cronològicament que l’inferior
serralada
Geomorfologia
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un crató o part molt…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…