Resultats de la cerca

Aquesta serra, constituïda essencialment per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el Tries alpí, separa la conca de la rambla de Favanella afluent del Segura de la del Vinalopó el seu punt culminant 1 053 m és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del Fondó de les Neus

Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…

Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga glacera o…