Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
congost

Congost de Mont-rebei, a la comarca de la Noguera Ribagorçana
© Fototeca.cat - J. Vidal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.
Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie…
oasi
Oasi al desert del Sàhara
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l’existència d’aigua, provinent, segons les circumstàncies físiques, ja sia de capes freàtiques, ja sia d’un pou, d’una font, d’un uadi o d’un riu.
Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia
kame
Geomorfologia
Hidrografia
Petit turó, d’uns 10-12 m d’altitud, emplaçat normalment en una plana d’acumulació fluvioglacial.
Els kames són formes de relleu ocasionades pel dipòsit de sediments mal estratificats grava, sorra, argila, abandonats per un riu d’origen glacial
fletxa litoral

Fletxa litoral Platja del Puntal, a la badia de Santander
Geomorfologia
Hidrografia
Tipus de cordó litoral, format per l’acumulació de material detrític, que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una.
Pot formar-se també a l’embocadura d’un riu o a l’interior d’una badia o un estuari Quan una fletxa o unes quantes uneixen perpendicularment una illa amb el litoral, hom les anomena fletxes-istmes o tomboli
clusa
Geomorfologia
Vall que trenca transversalment un anticlinal.
La formació de les cluses pot ésser deguda a fenòmens de sobreimposició, quan el riu circula sobre una cobertora transgressiva, la qual arriba a eliminar, i erosiona després un anticlinal subjacent, i d'antecedència, quan el plegament que dóna origen a l’anticlinal és posterior a l’establiment de la vall És una forma típica del relleu juràssic
pòlie
Geomorfologia
Depressió tancada d’origen càrstic.
Formada possiblement per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics, es troba limitada normalment per vores calcàries força abruptes El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil Sovint és drenada per un riu que desapareix en una cavitat o ponor Si l’evacuació hídrica es fa amb dificultat, el fons d’un pòlie pot esdevenir un llac o, en tot cas, una zona de maresma Les dimensions varien N'hi ha de molt petits, però altres poden assolir una extensió notable
relleu juràssic

Relleu juràssic
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de plegaments —on és característica l’alternança de capes de materials durs i de materials tous— simples i paral·lels.
Hom anomena mont la volta o anticlinal del plegament, i val la vall o sinclinal Al cim de l’anticlinal l’erosió origina a la capa dura unes crestes que limiten una depressió comba en els materials tous, la qual, en ésser excavats totalment aquests, produeix un mont derivé Als flancs dels anticlinals l’erosió forma una vall anomenada ruz La clusa és el pas obert per un riu a l’anticlinal Bé que estudiat aquest relleu a la regió del Jura, de la qual rep el nom, els exemples més representatius són a Suïssa, prop de Solothurn
solifluxió
Geomorfologia
Hidrografia
Moviment de descens, en un vessant, d’una massa de terreny que ha estat reblanit per l’aigua.
L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’un riu…