Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
crioplanació
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de fenòmens de degradació progressiva del relleu a causa de l’acció del glaç, alternant amb períodes càlids, a les àrees periglacials.
Bé que alguns autors limiten la crioplanació a l’acció de determinats elements criopedològics com la solifluxió, hom tendeix generalment a considerar-la com a resultat de la combinació de diversos factors, entre els quals la translació de productes de crioclastisme i el treball dels rius i les avingudes del desglaç
camp de fang
Geomorfologia
Forma de relleu, característica de les àrees de modelat periglacial, constituïda per l’aglomeració de grànuls de fang, a vegades fixats pels líquens.
Els camps de fang es desplacen lentament mitjançant els mecanismes de solifluxió, destruïnt la vegetació que troben al seu pas
corrasió
Geomorfologia
Acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent en les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació.
En xocar contra les roques nues fan un lent treball d’abrasió, particularment intens arran de terra, on la concentració de sorra transportada és màxima originen, així, formes peculiars relleus residuals, roques en forma de bolet i, en les masses rocalloses de consistència desigual, alvèols, nínxols o balmes En els sòls argilosos d’alguns deserts forma típics relleus de solcs i arestes inestables yardang Els còdols aïllats són també afaiçonats per la corrasió
fossa marina
Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…
relleu càrstic
Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
barcana
Geomorfologia
Duna en forma de mitja lluna, freqüent als deserts de sorra de l’Àsia Central (Turquestan) i en alguns sectors del Sàhara (Mauritània), en àrees de sòls compactes, feblement alimentats de sorra i amb règim de vents unidireccionals.
Les barcanes es presenten generalment aïllades, amb una altitud que oscilla entre 1 i 15 m i un diàmetre de 40 a 70 m progressen en el sentit del vent, amb els dos corns projectats cap endavant, més baixos i avançant més de pressa que no la resta de la duna
altiplà volcànic
Geomorfologia
Originat per laves bàsiques, especialment basalts, que a altes temperatures són molt fluids i poden sortir a l’exterior, a través de les fissures de l’escorça de la terra, i arribar a cobrir grans àrees i formar superfícies planes, sobretot en el cas que hi hagi erupcions successives.