Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
subestructural
Geomorfologia
Dit del relleu format per la lleu dissecció d’una capa de materials durs alliberada, pels efectes de l’erosió, de la capa menys dura que la cobria anteriorment.
Són característics de certes conques de sedimentació amb capes horitzontals o gairebé horitzontals Els cims dels relleus resultants són sovint tangents als estrats superiors de la capa dura restant
relleu submarí
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una superfície…
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en…
ballon
Geomorfologia
Forma característica d’alguns cims dels Vosges, que sobresurten, massissos i arrodonits, com a conseqüència de la major resistència dels nuclis granítics a l’erosió —el Ballon de Guebwiller (1 424 m alt) i el Ballon d’Alsace (1 250 m alt) en són els exemples més importants—.