Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
congost

Congost de Mont-rebei, a la comarca de la Noguera Ribagorçana
© Fototeca.cat - J. Vidal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.
Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents
barranc
Geomorfologia
Hidrografia
Excavació profunda que fa l’aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d’erosionar.
embut
Geomorfologia
Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.
Tenen aquesta forma algunes dolines, i també un conjunt de barrancs que, concorrent en un punt, formen la conca de recepció d’un torrent
meandre

Meandres de l’Amazones
Urbanhearts - Fotolia.com
Geomorfologia
Hidrografia
Corba o sinuositat molt pronunciada d’un corrent fluvial.
El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes En un meandre hom remarca la riba còncava , generalment abrupta, i la riba convexa , de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle , espècie d’istme en la part més estreta del lòbul En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del…
sapa
Geomorfologia
Hidrografia
Procés erosiu consistent en l’excavació de la base d’un vessant escarpat, feta sobretot per les ones marines, al litoral, o per les aigües d’un curs fluvial als seus costats.
Les parts superiors del vessant resten, doncs, sense suport i cauen a mesura que l’erosió avança
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens…