Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
escletxa
Geomorfologia
Clivella originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.
Aquestes fissures són perpendiculars als plans d’estratificació, tenen un paper molt important en la meteorització de les roques i afavoreixen la infiltració de les aigües
cuesta
Esquema del relleu d’una cuesta: F , front; D , dors; CR , capa resistent
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma característica que resulta de l’erosió diferencial d’estrats densos i tous, generalment poc inclinats.
Forma superfícies subparalleles als plans d’estratificació i escarpaments que tallen els estrats densos Als Països Catalans n'hi ha molts exemples, com a la Plana de Vic, Sant Llorenç del Munt i el Montsec, per exemple
lapiaz
Geomorfologia
Conjunt de canals profundes separades per arestes tallants de forma irregular i amb mides que oscil·len d’un decímetre a un metre de profunditat, que s’originen en la superfície de les roques calcàries com a conseqüència de l’erosió d’aquestes.
En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler
fragmentació
Geomorfologia
Hidrografia
Divisió d’una massa rocallosa en fragments a causa de l’acció del glaç i de la coberta vegetal.
En glaçar-se, l’aigua que hi ha a les fissures exerceix una pressió, que provoca, en el desglaç, unes ruptures en les roques segons llur estructura gelivació De la coberta vegetal, les arrels de les plantes poden arribar a tenir una acció mecànica, car penetren pels plans d’estratificació o per les diàclasis produeixen també, però, la fragmentació de les roques per acció química exsudació d’àcids
relleu càrstic
Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
crioclastisme
Geomorfologia
Hidrografia
Fragmentació de les roques deguda a l’augment de volum que, per congelació, es produeix en l’aigua que hi ha a les esquerdes o als plans d’estratificació.
Hom en diu també gelivació o gelifracció