Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
uadi
Geomorfologia
Vall gairebé sempre seca, característica de les zones desèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i de l’Àfrica del nord, limitades normalment per parets abruptes.
En ocasió de fortes pluges, però, poden tenir crescudes molt ràpides i, en conseqüència, perilloses L’alt nivell de les seves aigües subterrànies permet l’establiment d’oasis i de pous
ponor
Geomorfologia
Hidrografia
En un relleu càrstic, cavitat al peu d’un escarpament calcari, on es perden les aigües d’un riu que travessa un pòlie o plana càrstica.
Si, per causa de pluges o fusió de neus, el nivell de les aigües freàtiques augmenta notablement, un ponor pot cessar d’ésser un punt d’absorció i esdevenir fins i tot una font vauclusiana vauclusià
badlands
Geomorfologia
Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l’encaixament d’una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.
Es desenvolupen en zones de clima semiàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, allà on el mantell vegetal és escàs En regions més humides, els badlands poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació erosió antròpica El mot prové de la regió de Bad Lands ‘terres dolentes’ de Dakota del Sud i de Nebraska EUA
puna
Altiplà andí a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar
© X. Pintanel
Geomorfologia
Altiplà andí d’una gran altitud sobre el nivell del mar.
En general es localitza per damunt dels 3 000 m, i es troba limitat en la seva perifèria per cadenes muntanyoses És característic de certs països sud-americans de l’àrea andina Les condicions climàtiques predominants hi són rudes fred, vents, poques pluges La hidrografia és de tipus arreic o endorreic poden existir llacs a les parts més baixes llac Titicaca, per exemple, que són el veritable nivell de base de la regió considerada Amb vegetació xerofítica, hi predominen els geòfits, els hemicriptòfits i els camèfits Hi abunda la gramínia Stipa ichu El poblament és escàs
colada de fang
Geomorfologia
Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang d’una manera ràpida (m/dia) o molt ràpida (m/s, allaus
).
Sol produir-se en els fons de les conques sedimentàries, on les partícules, abans d’assolir la diagènesi suficient, han sofert un basculament que les fa posar en moviment També poden produir-se per pluges molt continuades sobre les roques de gra molt fi, les quals davallen pel vessant d’una muntanya en forma torrencial La massa de fang s’immobilitza en disminuir el pendent o en augmentar la viscositat Als Països Catalans hi ha diverses zones on s’han produït colades, a causa, principalment, d’aiguats Per tal de prevenir-les cal tenir cura de la cartografia geològica Una mena…
vall
Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…