Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
pantà
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny impermeable i planer, recobert de manera natural per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
Es pot formar al llarg de la costa maresma o a les regions de l’interior en aquest darrer cas es troba en zones endorreiques Pot ésser també la fase final d’un llac en procés d’extinció El seu volum líquid sofreix notables variacions estacionals Si l’evaporació és molt forta —zona de clima àrid—, les aigües tenen un grau elevat de salinitat La fauna i la flora han d’adaptar-se a unes condicions concretes processos d’evaporació, salinitat, variació estacional, fang, dessecació, aigües poc profundes, etc Els pantans constitueixen sovint zones de paludisme El drenatge eficaç de les…
serac
Geomorfologia
Hidrografia
Irregularitat de la superfície d’una glacera, que presenta una estructura caòtica amb trossos i blocs de glaç, separats per profundes escletxes.
Els seracs són conseqüència de l’entrecreuament de les escletxes, i aquestes es formen per la diferència de velocitat del glaç en els sectors on hi ha ruptura de pendent
fossa marina
Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…
altiplà
Altiplà de Colorado (Estats Units)
© Fototeca.cat - Corel
Geomorfologia
Elevació del terreny amb una superfície més o menys plana, a vegades limitada per una o més cingleres i solcada per valls encaixades i profundes.
lapiaz
Geomorfologia
Conjunt de canals profundes separades per arestes tallants de forma irregular i amb mides que oscil·len d’un decímetre a un metre de profunditat, que s’originen en la superfície de les roques calcàries com a conseqüència de l’erosió d’aquestes.
En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler