Resultats de la cerca

En el cas contrari, de capes més antigues en el nucli, es tracta d’un anticlinal plec

La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal,…

Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de…

Hom anomena mont la volta o anticlinal del plegament, i val la vall o sinclinal Al cim de l’anticlinal l’erosió origina a la capa dura unes crestes que limiten una depressió comba en els materials tous, la qual, en ésser excavats totalment aquests, produeix un mont derivé Als flancs dels anticlinals l’erosió forma una vall anomenada ruz La clusa és el pas obert per un riu a l’anticlinal Bé que estudiat aquest relleu a la regió del Jura, de la qual rep el nom, els exemples més representatius són a Suïssa, prop de Solothurn

Un sinclinori té un gran radi de curvatura