Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
monestir de Conangle
Monestir
Monestir de monges augustinianes (Santa Magdalena de Conangle), a l’esquerra del Ter, dins el terme de les Masies de Roda (Osona), damunt Salou.
L’església de Santa Magdalena és esmentada ja el 1231 el 1304 s’hi constituí una comunitat de donades, sota la regla de sant Agustí, dirigida per una priora o majorala Entorn del 1450 la comunitat es traslladà a Barcelona, segons la tradició a l’antic convent de les Magdalenes del carrer de la Canuda En resta la capella, amb planta del segle XIII, ampliada el 1376 i restaurada modernament
monestir de Vinganya

Monestir de la Mare de Déu dels Àngels (Seròs)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir trinitari (Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Seròs (Segrià), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs
priorat d’Espirà de Conflent
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, situat al poble d’Espirà de Conflent, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa Es conserven l’església —actual parròquia— i la casa prioral, que al s XIV foren voltades de muralles L’església, romànica ampliada al s XII, és de tres naus i tres absis ha estat modernament restaurada conserva quatre retaules barrocs s XVIII, la imatge de la Mare de Déu s XII i set pintures els Set Sagraments de Poussin
parc nacional de Las Tablas de Daimiel
Espai natural
Zona humida de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, de 2 200 ha, que fou declarada parc nacional el 1973 i ampliada el 1979.
És situat a l’aiguabarreig dels rius Cigüela i Guadiana La vegetació aquàtica és constituïda pel canyís i, sobretot pels gramenets alts, mentre que l’única espècie arbòria de la zona és el tamariu El més representatiu del parc és, però, la seva funció de lloc de pas i hivernació per a diverses espècies d’aus aquàtiques