Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
bosc de Białowieża
Espai natural
Bosc de l’Europa central, entre Polònia i Bielorússia, on hi ha el parc nacional de Białowieża.
Té una extensió d’uns 3000 km 2 , repartits a parts aproximadament iguals entre ambdós estats divisions administratives de Podlàquia a Polònia, i Brest i Grodno a Bielorússia La zona de protecció més estricta és d’uns 1400 km 2 , i la resta té nivells de protecció inferiors Originàriament propietat de grans terratinents que el destinaven al lleure, especialment a la caça, aquest ús en facilità la conservació, fins al punt de ser considerat l’únic testimoni supervivent del gran bosc que cobria l’Europa central des de temps prehistòrics El grau mínim d’intervenció humana es…
Sequoia National Park

Sequoies del Bosc Nacional de Sequoia, a Califòrnia (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
parc nacional de Monfragüe

Sector del parc nacional de Monfragüe
© Jaime Cerezo / Fotolia.com
Espai natural
Zona de la província de Càceres, Extremadura, de 17 852 ha d’extensió, envoltada per dues serres entre les quals passa el Tajo.
És una de les zones més representatives de bosc mediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial
reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
Espai natural
Espai natural insular localitzat a l’oest de l’illa d’Eivissa, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, protegit des del 2002.
Inclou les illes des Vedrà i es Vedranell i els anomenats illots de Ponent sa Conillera , l’ illa des Bosc , s’Espartar i ses Bledes Amb una superfície total protegida de 797,66 ha, de les quals 567,96 ha es corresponen a l’àmbit marí i les 232,705 ha restants, al terrestre, l’any 2002 també es regularen les activitats que es poden desenvolupar en els espais protegits
Lake District
Espai natural
Regió del NW d’Anglaterra, al comtat de Cúmbria (2.243 km2).
D’un nucli muntanyós central Scafell Pike, 978 m, cobert de bosc, irradien profundes valls, modelades per l’acció glacial, amb diversos llacs llac de Windermere, i altres valls, suspeses, que donen lloc a salts d’aigua Des del 1951 constitueix un parc nacional, de notable afluència turística Alguns dels llacs Thirlmere, Ullswater són utilitzats com a reserves d’aigua L’economia local es basa en la ramaderia extensiva i l’avicultura Successivament ampliat, l’any 2017 el parc nacional ocupava una àrea de 2362 km 2 Al juliol d’aquest any la UNESCO l’inclogué en el patrimoni mundial…
Parc de la Serralada de Marina
Espai natural
Espai natural al tram meridional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1997 per diverses administracions, incloses les de cinc municipis Té la seva oficina a la Conreria El seu pla especial fou aprovat el 2002 Té una superfície de 2 086 ha Fa la funció d’espai periurbà, amb un vessant important educatiu i de lleure, a més de conservar el patrimoni natural alzinars i rouredes a les obagues, garrigues als vessants del solell, i bosc de ribera i el seu ric patrimoni històric, amb poblats ibèrics Puig Castellar i monestirs Cartoixa de Montalegre Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
parc natural del Cadí-Moixeró

parc natural del Cadí-Moixeró Arsèguel
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…