Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cogulla
Indumentària
Hàbit monacal amb caputxa.
La cuculla romana era una esclavina ampla amb caputxó, d’origen nòrdic, emprada per la gent del poble Alguns monjos orientals l’adoptaren des del segle IV La regla de sant Benet cap 55 la prescriu, però es tracta ja d’un hàbit amb escapulari i màniga ampla Després es convertí en una vestimenta pròpiament monacal, negra benedictins, cluniacencs, agustins o blanca camaldulencs, cistercencs
laticlavi
Indumentària
Túnica adornada amb una ampla franja de porpra portada pels senadors romans.
el Grau
Vista de Santa Maria del Grau (Bages)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres…
bandó
Indumentària
sostenidors
formats per una banda ampla de teixit elàstic, sense tirants, que proporcionen una subjecció lleugera.
balandram
Indumentària
Vesta llarga, ampla i oberta del davant que hom duia a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.
Posteriorment fou usada pels eclesiàstics per a ús casolà, i forma part dels hàbits corals dels canonges i els beneficiats
faixa
Indumentària
Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-hi diferents volts.
Als Països Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural i de determinats oficis, com ara el de descarregador, de carreter, etc, tant al Principat com al País Valencià, sovint cosida per un cap, de manera que servia per a guardar-hi els diners S'ha resistit a desaparèixer més que altres peces la barretina o els saragüells
toga
Indumentària
Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…
capuç
Indumentària
Capa ampla i llarga, amb caputxa que podia cobrir el rostre, portada especialment en els dols, a la baixa edat mitjana i a l’edat moderna.