toga

toga (es), toga, gown, (en)
f
Indumentària

Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.

Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae (‘que les armes cedeixin davant la toga’)— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana. Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques. La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert. Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada, fent-ne davallar una vora en forma de bossa davant el pit a través de la qual hom treia la mà dreta. Els relleus de l’Ara Pacis Augustae mostren que la toga solia cobrir el cap (capite velato) dels participants a les cerimònies religioses. Així mateix, a l’època antonina, la vora anterior serví per a formar una mena de plec (tabula) que solia creuar transversalment el pit (toga tabulata). Plini sosté que la pretexta (toga praetexta, amb una franja vermella, emprada primer com a distintiu de la dignitat reial i després pels cònsols i alts càrrecs polítics i religiosos i també pels adolescents —praetextati—) era d’origen etrusc. Al costat d’aquesta hi hagué la toga viril o pura, reservada als infants, la candida, que s’endossaven els aspirants als càrrecs civils, anomenats per aquest motiu candidati, i la pulla, o vestiment de dol. Durant el Baix Imperi, alhora que en foren reduïdes les dimensions, s’enriquí amb tota mena d’ornaments brodats i policroms.