Resultats de la cerca

Fou emprada per les tropes carlines, de color vermell per als caps i com a distintiu dels partidaris, blau per a la infanteria i blanc per a la cavalleria L’anomenada boina basca té unes grans dimensions és usada al País Basc txapela/>

És ampli i generalment de color negre

A partir del s XV aquest nom serví per a designar el vestit propi, pel seu color, galons, botons, etc, dels criats d’una casa noble

No anterior al s XIV, cobria l’antiga tonsura Insòlita la camaura, el papa el porta de color blanc, els cardenals vermell, els bisbes i alguns eclesiàstics que en tenen privilegi, morat, i negre els altres clergues

Les seves dimensions no varien 5,20 m per 1,12 m, però sí el color, segons les regions i circumstàncies Sol ésser de seda o cotó molt fins i lleugers i pot ésser llis, estampat o adornat amb or

És usat al Japó per homes i dones De color bru o gris els dels homes, són teixits de colors i molt adornats els de les dones Els colors utilitzats estan en relació amb la classe social i l’estat civil de la dona

És especialment usat als països del golf Pèrsic Es duu amb una túnica llarga fins als peus Acostuma a ser de color negre D’origen probablement bizantí, fou adoptat per la cultura musulmana És una peça pròpia de països àrabs del golf Pèrsic i es pot trobar en llocs tant diversos com el nord d’Àfrica, Àsia occidental i el subcontinent indi

Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-VIII sobre el manteniment…