Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
solideu
Indumentària
Cristianisme
Casquet de seda que usen els eclesiàstics.
No anterior al s XIV, cobria l’antiga tonsura Insòlita la camaura, el papa el porta de color blanc, els cardenals vermell, els bisbes i alguns eclesiàstics que en tenen privilegi, morat, i negre els altres clergues
tricorn
Figurí amb un tricorn a la mà
© Fototeca.cat
Indumentària
Capell de tres puntes, fabricat generalment de feltre, ras o drap.
Fou adoptat pels eclesiàstics durant els s XVI i XVII arreu d’Europa com a derivació del capell portat pels eclesiàstics a Castella Al s XVIII fou propi de la indumentària militar i civil, i també de la femenina, i a la fi d’aquell segle caigué en desús Al s XIX fou adaptat per a la guàrdia civil espanyola tricorni
bonet
Indumentària
Capell petit de quatre becs utilitzat per eclesiàstics, graduats, etc.
El bonet és un capell sense ales, generalment confeccionat amb una matèria flexible, que s’adapta totalment o en la seva part inferior al crani Apareix ja a l’època antiga en diverses civilitzacions A l’Europa occidental el seu ús començà d’estendre's a la baixa edat mitjana
sotana
Indumentària
Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.
Habitualment negra, alguns dignataris la duen vermella o morada Als seus orígens segles XIII i XIV era portada, indistintament, per homes i dones, sota el mantell d’on li ve el nom Sixt V la prescriví per al clergat i Pius IX la feu obligatòria Modernament el seu ús va quedant restringit només com a hàbit d’església
manteu
Indumentària
Capa llarga sense valona que portaven els eclesiàstics sobre la sotana.
balandram
Indumentària
Vesta llarga, ampla i oberta del davant que hom duia a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.
Posteriorment fou usada pels eclesiàstics per a ús casolà, i forma part dels hàbits corals dels canonges i els beneficiats
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els…
mitra
Mitra del cardenal Casanyes
© Fototeca.cat
Indumentària
Cristianisme
Lligadura litúrgica, pròpia dels bisbes (i també d’altres eclesiàstics que n’hagin rebut facultat, com molts abats), per a la celebració litúrgica.
A Occident, on sembla derivar d’un capell no litúrgic papal phrygium , als segles IX-X, pren una forma bicuspidada, amb les punxes als costats o al davant i al darrera, i augmenta d’alçada al llarg del temps modernament hi ha una tendència a tornar a les mides reduïdes de la mitra romànica A l’Orient, la mitra pren una forma quasi semiesfèrica, amb una creu al cim
almussa
Indumentària
Esclavina que cobreix el pit i les espatlles i va botonada per davant o fermada al coll amb un fiador, utilitzada com a senyal de dignitat per bisbes, rectors i altres eclesiàstics.