Resultats de la cerca

Conegut pel nom comercial de Pedro Rovira Treballà primerament en un taller de sastreria Obrí casa el 1948, la qual no es tancà fins un any després de la seva mort Les seves colleccions tingueren gran ressò a Europa i Amèrica El seu estil era d’una acuradíssima elegància i arquitecturada forma, bé que dins de la més estricta simplicitat

A 18 anys anà a estudiar art a Madrid, però finalment es decantà per l’alta costura, que aprengué al taller de Cristóbal Balenciaga Des del 1961, a París consolidà la seva carrera i el 1965 establí la seva pròpia marca a Nova York Les seves creacions obtingueren un gran prestigi en els cercles de l’alta societat nord-americana, especialment entre polítics i personalitats del món de l’espectacle Destacà també com a mecenes i patró d’institucions culturals

Aprengué l’ofici amb el seu pare El 1955 anà a París i treballà a les cases Balenciaga  1955-61 i Courrèges 1962 Fundà la seva casa el 1963 El 1965 creà una marca pròpia i el 1968 obrí el seu taller, dedicat a l’alta costura i al prêt-à-porter Amb els anys l’empresa s’anà expandint i s’internacionalitzà i incorporà noves línies masculina, accessoris, perfums, complements, etc L’any 2004 començà a dissenyar vestits per al grup català Pronovias Després d’una breu etapa de collaboració amb Giambattista Valli 2000-04, el 2005 es retirà Les seves creacions aconseguiren un gran èxit…

El 1919 obrí un establiment amb les seves creacions a Sant Sebastià, i més endavant també a Barcelona i a Madrid Confeccionà vestits per a l’aristocràcia i la família reial espanyola En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es traslladà a París, on establí el seu taller d’alta costura Obtingué un gran èxit entre celebritats i l’alta societat amb els seus vestits d’influència cubista i japonesa, i mantingué unes relacions difícils amb altres fabricants d’alta costura Retirat oficialment el 1968, després de la seva mort la firma Balenciaga continuà activa en els articles i…

Té l’origen en les adquisicions de teixits que l’Ajuntament de Barcelona inicià el 1883 per fer un fons monogràfic, que vers el 1950 es convertiren en la secció de teixits del Museu d’Art de Barcelona L’any 1964 s’inaugurà el Museu Tèxtil a l’antic Hospital de la Santa Creu El 1969, amb la incorporació de la collecció de Manuel Rocamora, naixé el Museu d’Indumentària-Collecció Rocamora, al palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada El 1982 el Museu Tèxtil i el d’Indumentària s’unificaren, i el conjunt s’enriquí amb el Museu de les Puntes, que n'esdevingué una secció L’any 1993, s’hi…

Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren com a tals Les cosidores, en no tenir els…