Resultats de la cerca

A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…

En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover

És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…

Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu

Consisteix en una asta de fusta de bambú o de metall lleuger, punxeguda per un cap i proveïda, en l’altre, de tres plomes que exerceixen una acció equilibradora Les fletxes llargues i primes són usades per al tir de distància, i les curtes i pesants, per al de precisió

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al principi del 1930 com una de les primeres tiradores de Catalunya Guanyà el primer títol al concurs de segona categoria del Tiro Nacional 1931, gràcies al qual aconseguí l’ascens de categoria Fou la primera dona que obtingué una medalla d’or del club, amb una tirada de noranta punts sobre cent trets 1931 El 1932 aconseguí el mestratge amb revòlver a 20 m i el 1933, amb arma curta de guerra Participà en Campionats internacionals com el de Versalles 1932 o el del Món 1933

Membre del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui, guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp 2006, 2007, un d’arc nu a l’aire lliure 2009 i un altre d’arc nu en sala 2009 També fou tres vegades campió de Catalunya d’arc nu en sala El 2009 aconseguí la millor marca catalana de l’any en 18 m i en 30 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals cal destacar els Campionats del Món del 2006 i el 2008 Forma part de la junta directiva del club