Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Bernat Folch i Franquès
Agronomia
Fuster i agrimensor.
Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més, calci, magnesi,…
Jaume Carrera i Pujal
Jaume Carrera i Pujal
© Fototeca.cat
Historiografia
Periodisme
Historiador i periodista.
Fou redactor de La Veu de Catalunya 1917-36 i director de Cataluña Marítima 1919-21 i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona Les seves obres, resultat d’una llarga investigació, aportaren nombroses dades Historia de la economía española 1943-47, Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI, XVII y XVIII 1945-48, Historia política de Cataluña en el siglo XIX 1957 i La economía de Cataluña en el siglo XIX 1961 També escriví una sèrie d’obres que es poden considerar històries institucionals de diversos organismes comercials i educatius, com ara Espíritu y…
cacau
Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació…