Resultats de la cerca

A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…

En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover

És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…

Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Collaborador de la Fundació del Bàsquet Català, de la qual dirigeix el Centre d’Estudis des de l’any 2011 Fou comissari de l’exposició ‘‘100 anys de basquetbol a Catalunya Del pati al parquet’’, al Museu Olímpic i de l’Esport Ha publicat la trilogia El bàsquet a Catalunya 2000 i 2006, així com La popularitzacio del bàsquet a Catalunya De l’escola a la pista 2008, dins la collecció “Textos de Cultura i Esport”

Doctor en Història Contemporània, al principi de la dècada de 1990 inicià, amb l’historiador Carles Santacana, una línia de recerca sobre història social de l’esport a Catalunya, fins aleshores inèdita Ambdós publicaren obres de referència, com L’altra Olimpíada, Barcelona’36 1990, els dos volums de la Història Illustrada de l’Esport a Catalunya 1994, 1995 o L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1880-1975 1997 L’any 1998 començà la carrera acadèmica a la Universitat Ramon Llull, on impartí la matèria d’Història de l’esport i creà el Grup de Recerca i Innovació sobre…

Establert a Barcelona l’any 1970, començà la seva tasca d’investigació i recopilació de dades del món del futbol que recollí en l’obra Historia y Estadística del Fútbol Español 2001, publicada en deu volums Vocal del Centre d’Investigació de la Història i Estadística del Futbol Espanyol des del 2009, collabora habitualment en la revista digital Cuadernos de Fútbol i en l’Anuari que publica aquesta entitat És un dels autors del llibre Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009 , publicat amb motiu del centenari del club També ha collaborat en diversos mitjans de comunicació i en publicacions…

El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986

Fou vocal del Club Natació Atlètic 1953 i secretari 1954-62 Vocal, per elecció, de la Federació Catalana de Natació 1963-66 i secretari general de la mateixa 1967-84 i, més tard, de nou vocal ocupant la presidència de les comissions de màsters, rècords, estadístiques i guardons 1995-2011 El 1958 s’integrà al Collegi Català d’Àrbitres i en fou vocal 1959, 1960 i secretari 1961, 1962, 1963 En l’àmbit estatal també fou àrbitre 1965, a més de membre del comitè tècnic dels Campionats d’Europa de Barcelona 1970 Dins de la federació espanyola fou component de les comissions de rècords i…