Resultats de la cerca

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre els jueus a…

Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc  Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…

El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels 

El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…

En són exemples les infraestructures del clavegueram i de les xarxes de sanejament urbanes i les destinades al tractament de residus