Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, i hi ingressà com a religiós l’any 1827 l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 Fou catedràtic d’història 1847 a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat Entre els seus treballs històrics —els més apreciables de la seva extensa producció— destaca la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia 1845 Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València El 1854 fou…

Catedràtic d’universitat i membre de l’Academia de la Historia de Madrid Autor de nombroses obres d’interpretació històrica, com Teoría del estado en España durante el siglo XVIII 1944, El concepto de España en la edad media 1955, Teoria del saber histórico 1958, Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento 1960, Las comunidades de Castilla, una primera revolución moderna 1963, Estado moderno y mentalidad social 1972, La oposición política bajo los Austrias 1972 i Teatro y literatura en la sociedad barroca 1972 Dirigí “Cuadernos Hispano-Americanos”, i collaborà a “Cruz y Raya”, “…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1954, i cursà el noviciat a la casa de Raimat Segrià, d’on passà a la de Veruela, Saragossa 1958-59 Posteriorment cursà filosofia 1959-62 a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i magisteri al Patronat de Sant Josep de València 1962-65 Ordenat sacerdot el 1968, en 1965-69 estudià teologia a les facultats de Sant Cugat i Innsbruck Posteriorment es dedicà a l’ensenyament en centres de secundària del País Valencià, especialment a l’Escola de Sant Josep Exercí també la docència a la Universitat de València des del 1983, i del 1991 al 2006 hi fou…

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles

D’una família originària d’Alzira, fou cadi de Xàtiva i de la ciutat de Mallorca 1229-30 També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d’estat i cadi Salé, Meknès S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadi, a Lorbens i Gadès És autor d’una història de Mallorca Kitāb ‘ankā'inat Mayyūrqa , utilitzada per al-Maqqarī

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993…