Resultats de la cerca

Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire 1982, Marx et…

Professor d’història medieval al Swarthmore College, a l’Amherst College i a les universitats de Califòrnia Berkeley i Harvard Pennsilvània, és membre de l’American Philosophical Society 1975 i de la Mediaeval Academy of America Ha collaborat a les revistes American Historical Review , Bancroftiana , English Historical Review i Speculum Entre els seus llibres cal destacar Assemblies and representation in Languedoc in the thirteenth century 1964, History of France 1974, Conservation of coinage Monetary exploitation and its restraint in France cad 1000 - c 1225 1979 i Fiscal accounts of…

Especialista en història medieval, fou professor ordinari de la Universitat Frederic II de Nàpols des del 1968, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1973 i, des del 1974, membre del comitè científic de l’Institut Internacional d’Història Econòmica Francesco Datini, de Prato Itàlia La seva investigació s’ha centrat en l’economia i el comerç a la Mediterrània, especialment del sud d’Itàlia i Catalunya El 1967 publicà I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV Collaborà en la Storia del Mezzogiorno amb la part Il regno aragonese…

Fill d' Antoni d'Ortodó i Comas , es doctorà en enginyeria tèxtil el 1963 Ocupà càrrecs directius en empreses tèxtils Cofundador del Centre d’Estudis Colombins 1989, defensà en publicacions Catalunya, la nació descobridora d’Amèrica , 1992 Colom i el món català , 1993, en collaboració, conferències i articles la catalanitat de Cristòfol Colom i altres descobridors del Nou Món Ha rebut diverses distincions Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, 1952 Des del 1994 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i des del 2003 de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant…

Professor a la Université de Toulouse - Le Mirail Tolosa, Llenguadoc, dedicà una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIème siècle Croissance et mutations d’une société 1975-76 versió catalana Catalunya mil anys enrera , 1979-81 estudià el procés de feudalització de la societat catalana Altres treballs de consideració són Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale 1981 i, amb PGuichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien IXème au XlVème siècle 1982

Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del séptimo arte…

Exiliat a Florència arran d’una revolta liberal 1848, ensenyà a Pisa 1859 i a Florència 1865-1913 Fou diputat 1873-76, senador 1884 i ministre d’instrucció pública1891-92 Com a historiador, són famoses les seves biografies de Savonarola i de Maquiavel, i fou un dels millors coneixedors de la problemàtica social de la Itàlia del sud Scritti sulla questione sociale in Italia , 1902

Es llicencià en història i en dret a la Universitat de Barcelona, on coincidí amb Jaume Vicens i Vives El 1933 esdevingué professor de geografia i història a l’institut de segon ensenyament de Terrassa, que dirigí més tard Mobilitzat el 1937, en acabar la guerra civil de 1936-39 fou professor dels instituts de Màlaga 1940-41 i Figueres 1941 i catedràtic dels de la Seu d’Urgell 1941-42 i Girona del 1943 en endavant, del qual acabà essent director 1960-69 Es donà a conèixer amb llibres de text d’història d’una qualitat excepcional Hispania , 1944, reeditat tretze vegades Ágora , en…

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…

Emigrat a Lisboa amb motiu del decret d’expulsió del 1492, hi visqué com a convers fins que aconseguí d’establir-se a Turquia Escriví aprofitant i continuant l’obra del seu pare, Yěhudà ibn Verga el Šébet Yěhudà ‘La vara de Judà’, 1525-35, recull desordenat de les diverses persecucions sofertes pel poble jueu al llarg de la història Tradicionalment hom ha acceptat erròniament que l’obra d’ibn Verga era la font hebrea fonamental per al coneixement del desenvolupament de la disputa de Tortosa