Resultats de la cerca

Catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de Clermont d’Alvèrnia 1961 i de la Sorbona 1968, la seva obra més important és La révolution Française 1964, traduïda a diverses llengües —versió catalana del 1968— També ha publicat Les sans-culottes Parisiens de l’an II 1958, La société Française dans la seconde moitié du XVIIIe siècle 1970 i Comprendre la révolution Problèmes politiques de la révolution Française 1981 És autor d’un gran nombre d’articles d’història francesa del s XVIII, la majoria publicats en els “Annales historiques de la révolution Française”, que dirigí

Director general de duanes Publicà Las mujeres del rey DPedro I de Castilla 1910, La muerte de DBernardo de Cabrera 1911, Enrique IV 1912 i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo 1913

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…

Fill i hereu de Ramon de Siscar i Fernández-Calderón Advocat, el 1859 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí una traducció castellana de les Geòrgiques de Virgili, publicada el 1881, i diversos treballs d’història Collaborà en la Illustració Catalana i el Calendari Català amb traduccions catalanes d’odes d’Horaci Publicà La iglesia parroquial de Agramunt 1880, La carta puebla de Agramunt 1884 i, amb pseudònim, El primer libro impreso en Tarragona en 1484 1887 Bibliòleg, reuní també una interessant collecció de numismàtica

Catedràtic de llengua àrab a la Universitat de Granada 1862 Ultra una Crestomatía arábigo-española 1881 publicada en collaboració amb JLerchundi, destaquen els seus treballs sobre els mossàrabs a Al-Andalus, sobretot Glosario de voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes 1888 i Historia de los mozárabes de España 1897-1903

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt

Professor d’història econòmica i estadística a París Estudià els salaris i les causes econòmiques i socials de la seva formació basant-se en rigoroses estadístiques, analitzant llur incidència en els cicles econòmics Publicà Le salaire, l’évolution sociale et la monnaie 1932

En el camp històric, cal remarcar els cinc volums de la seva História de Portugal nos séculos XVII e XVIII 1860-71 Conreà diversos gèneres literaris, com la crítica, l’assaig, el teatre i sobretot la novella històrica, com A mocidade de DJoão V 4 volums, 1852-53, i la narrativa menor en Contos e lendas 1873, també de caràcter històric

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93