Resultats de la cerca
Es mostren 1023 resultats
ibn Ḥayyān
Historiografia
Historiador andalusí.
És autor del Muqtabis , collecció de texts historiogràfics anteriors, però amb indicació crítica de llurs errades, i de la crònica del seu temps al-Matīn , conservada parcialment a la Daḫira d’ibn Bassām i considerada com la primera obra històrica d’Al-Andalus
August Bernhard Hasler
Cristianisme
Historiografia
Teòleg suís i historiador de l’Església contemporània.
Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà
H̱ayrān
Historiografia
Historiador àrab.
De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica utilitzà amb…
Konrad Haebler
Historiografia
Historiador.
S'especialitzà en la investigació i la identificació d’incunables Publicà estudis sobre els incunables hispànics, com Tipografía ibérica del siglo XV 1901-02, Bibliografía ibérica del siglo XV 1903 i Geschichte des Spanischen Frühdruckes in Stammbäumen 1923
Guo Moruo
Historiografia
Literatura xinesa
Teatre
Nom amb que és conegut el poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen.
Visqué al Japó, d’on tornà el 1937 per tal de lluitar contra la invasió japonesa Posteriorment, s’afilià al Partit Comunista Xinès i, a la fundació de la República Popular de la Xina, fou nomenat viceprimer ministre 1949-54 De contingut social i revolucionari, la seva poesia evolucionà d’unes formes experimentals a un llenguatge molt més clàssic i planer Entre els seus reculls destaquen Deesses 1922 i Avantguarda 1928 És també considerat un dels assagistes contemporanis xinesos més destacats, i fou el primer a fer una anàlisi marxista de la història xinesa
François-Pierre-Guillaume Guizot

François-Pierre-Guillaume Guizot
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Polític i historiador francès.
Ocupà alts càrrecs dels ministeris de l’interior i de justícia 1814-20, des d’on secundà el moderantisme de Decazes Durant el regnat de Carles X de França encapçalà un sector de l’oposició parlamentària Contribuí a l’entronització de Lluís Felip d’Orleans, el qual el nomenà ministre de l’interior 1830, d’educació 1823 i d’afers estrangers 1840 i cap del govern 1847 Evolucionà progressivament cap a posicions conservadores i sostingué la repressió contra els republicans Oberta l’onada revolucionària de febrer del 1848, i caiguts el govern i la monarquia de Lluís Felip d’Orleans, es consagrà a…
Joaquim Guitert i Fontserè
Historiografia
Medicina
Metge i historiador.
Publicà diverses obres històriques, principalment referides al monestir de Poblet Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona 1928, directiu de la Societat Arqueològica d’aquella ciutat 1932 i primer president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947
Felip Guimerà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610
Juli Guillén i Tato
Historiografia
Militar
Militar i historiador, contraalmirall de l’armada.
Fou director del Museo Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española 1931, La náutica española del siglo XVII 1935, El primer viaje de Cristóbal Colón 1943 i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella 1971
Joan Guibeaud
Historiografia
Historiador delfinès, resident a Perpinyà des del 1870.
Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina