Resultats de la cerca

Sacerdot 1858, doctor en cànons, en dret i en teologia Fou catedràtic al seminari de Tortosa, canonge doctoral des del 1875, expedicioner de precs a Roma, director de l’arxiu capitular i, des del 1894, cronista de la ciutat Fou membre en diverses acadèmies i corporacions de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1892 de la de belles arts de París, 1898 de la societat historicoarqueològica de Lió, 1902 etc Entre les seves obres més importants figuren els Anales de Tortosa 1886-95, Práctica parroquial 1891 i Derecho canónico según el orden de las decretales de Gregorio IX 1899

Afiliat al PSOE, creà l’Escuela Nueva, i el 1921 fou un dels fundadors del Partido Comunista Obrero Español S'exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera, i en tornar de l’exili fou inspector general de l’ensenyament Anà a França el 1939 És autor de Notas sobre el movimiento obrero español 1916, Don Ramón de la Sagra, reformador social 1924 i L’Espagne des Lumières au Romantisme 1963

Professor a les universitats d’Estrasburg, Friburg de Brisgòvia i Berlín, fou destituït pels nazis 1933 El 1947 fou nomenat rector de la Universitat Lliure de Berlín-Dahlem De primer estudià l’edat mitjana, i posteriorment es dedicà a la història de les idees Defensà un cert neoidealisme, en el qual es basen les seves crítiques al pragmatisme polític de l’estat bismarckià Obres principals Weltbürgertum und Nationalstaat ‘Burgesia mundial i estat nacional’, 1908, Die Idee der Staatsraison in der neueren Geschichte ‘La idea de raó d’estat en la història contemporània’, 1924 i Die Entstehung des…

Seleuc Nicàtor li encarregà una ambaixada a l’Índia ~295 aC, on residí a Patna De retorn, escriví un llibre, Indica , font principal d’informació sobre l’Índia en el món grec se n'han conservat alguns fragments

Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de la Garriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista,…

Estudià al Seminari de Tortosa —on més tard fou professor i director—, s’ordenà el 1893, i fou doctor en teologia i canonge de la seu de Tortosa 1908 D’ideologia carlina, com la majoria del clergat tortosí, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Collaborà en la premsa local de Tortosa —a  El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín — i d’Alcanar, i és autor de diversos llibres dedicats a aquestes dues localitats Historia de mi pueblo,…

Recorregué Pèrsia, l’Índia, Ceilan, la mar de la Xina, Madagascar, Zanzibar, Oman, Palestina, Síria, Armènia i el Caucas Recollí notícies perses, índies, jueves i cristianes És autor d’una història universal, en 30 volums, l’únic conservat dels quals Murūǧ al-ḏahab wa ma adīmn al-ġawahir, 947 és conegut per Els prats d’or Escriví també el Llibre de l’advertiment i de la revisió, correcció i complement de les seves obres anteriors ~956

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…