Resultats de la cerca
Es mostren 1023 resultats
Anselm Dempere
Historiografia
Historiador.
Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert
Edmond Demolins
Educació
Historiografia
Sociologia
Sociòleg, historiador i pedagog francès.
Fou deixeble de Frédéric Le Play Seguint els criteris dels iniciadors de l’escola nova a Anglaterra, organitzà l’École des Roches 1899 a Verneuil-sur-Avre La seva pedagogia fomenta l’esperit de collaboració i l’autogovern, l’observació i la investigació personal Escriví L’éducation nouvelle 1898 i la Classification sociale 1905
Léopold Delisle
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Escriptura i paleografia
Bibliotecari, paleògraf i historiador francès.
Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels…
Hans Delbrück
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28
Ernest Delamont
Historiografia
Historiador.
Fou president del sindicat del canal de Boera Publicà diversos estudis sobre Pere Orsèol, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalanoaragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa 1878
Surendranath Dasgupta
Filosofia
Historiografia
Filòsof indi, historiador de la filosofia de l’Índia.
La seva aportació ha estat relacionar la tradició índia amb la filosofia occidental, particularment el neorealisme angloamericà i l’evolucionisme Destacà la importància de l’experiència, àdhuc en el fenomen místic, i del fenomenisme i racionalisme en la concepció de la realitat Entre les seves obres cal esmentar A History of Indian Philosophy , en cinc volums 1922-55
Alfonso Danvila y Burguero
Historiografia
Política
Escriptor i diplomàtic, fill de l’historiador Manuel Danvila i Collado.
Fou ambaixador a Buenos Aires 1930 i a París 1931 Escriví una extensa obra Las luchas fratricidas en España 1932-40, en 14 volums, on narra en forma novellada una sèrie d’episodis de la història peninsular des del 1700 El testamento de Carlos II, Almansa, Austrias y Borbones, Aún hay Pirineos, El primer Carlos III , etc Escriví també altres obres literàries i històriques
Johan Richard Danielson-Kalmary
Historiografia
Política
Historiador i polític finlandès.
Ensenyà a la Universitat de Hèlsinki i fou membre del parlament finlandès entre el 1907 i el 1914 Nacionalista fervent, s’oposà a la influència russa i influí molt en la declaració d’independència de Finlàndia novembre del 1917 Escriví diverses obres sobre la història finlandesa
Daniel-Rops
Historiografia
Literatura francesa
Cristianisme
Pseudònim de l’historiador i novel·lista catòlic francès Henri Petiot.
Escriví, entre d’altres, Mort où est ta victoire 1934 i Histoire de l’Église du Christ 1948-63, que tingué una gran difusió i fou traduïda a diverses llengües
Alessandro D’Ancona
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913