Resultats de la cerca

Fou bisbe de Copenhaguen i maldà per desvetllar un esperit nacional danès impregnat de fe luterana Creà escoles per als camperols, sobretot per als adults, i escriví sermons i poemes sàlmics

Afiliat al PSOE, creà l’Escuela Nueva, i el 1921 fou un dels fundadors del Partido Comunista Obrero Español S'exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera, i en tornar de l’exili fou inspector general de l’ensenyament Anà a França el 1939 És autor de Notas sobre el movimiento obrero español 1916, Don Ramón de la Sagra, reformador social 1924 i L’Espagne des Lumières au Romantisme 1963

De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…

El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986

Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics

Germà del polític Gilbert Grau S’especialitzà en arqueologia i en numismàtica Participà en les excavacions d’Elna, descobrí la fortalesa de la Clusa i creà el museu d’Elna, del qual fou conservador fins el 1972 Publicà diversos treballs a  Les Études Roussillonnaises , al CERCA i en altres revistes És autor d’ Elne-Illiberis archéologie, histoire Guide des monuments 1967 i 1970 Participà en el moviment catalanista Nostra Terra i fou president i secretari del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans en 1967-68

Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre Excursionista de…

Doctor en Història Contemporània, al principi de la dècada de 1990 inicià, amb l’historiador Carles Santacana, una línia de recerca sobre història social de l’esport a Catalunya, fins aleshores inèdita Ambdós publicaren obres de referència, com L’altra Olimpíada, Barcelona’36 1990, els dos volums de la Història Illustrada de l’Esport a Catalunya 1994, 1995 o L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1880-1975 1997 L’any 1998 començà la carrera acadèmica a la Universitat Ramon Llull, on impartí la matèria d’Història de l’esport i creà el Grup de Recerca i Innovació sobre…

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació 1968 Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias 1949-51, en tres volums i un gran nombre d’articles Alhora es mantingué vinculat als estudis…

Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…