Resultats de la cerca

Ensenyà teologia i literatura francesa a Lausana fins el 1846 Treballà activament per una església independent i defensà per damunt de tot la llibertat de consciència En aquest sentit, és fonamental el seu Essai sur la manifestation des convictions religieuses et sur la séparation de l’Église et de l’État 1842 Cal destacar, a més, La liberté des cultes 1826, Études sur Pascal 1848 i diversos volums sobre història de la literatura francesa, des del s XVII fins al XIX

Diputat des del 1848, participà en la redacció de la constitució del 1875 i fou ministre d’instrucció pública 1875-76 Fou professor a la Sorbona És autor d’una documentada Histoire du tribunal révolutionnaire de Paris 1880-82

Publicà A voz do profeta 1836, on la tensió i l’èmfasi romàntics apareixen intellectualitzats El 1850 aparegué tota la seva obra lírica Poesia Els seus contes — Lendas e narrativas 1851— i les seves novelles — O monge de Cister 1841, O Bobo 1843 i Eurico o presbítero 1844— imposaren a Portugal la novella històrica L’obra narrativa palesa un excés de documentació i una preocupació per la fidelitat històrica La seva obra d’historiador és amplíssima História de Portugal 1846-51, História da origem e estabelicimento da Inquisição em Portugal 1854-59 i Portugaliae monumenta historica 1856-73

Acompanyà com a historiador Alexandre el Gran en la seva expedició a l’Àsia caigut en desgràcia, morí a la presó Les seves obres Hellēniká , història grega des de la pau d’Antàlcides, Práxeis Alexándrou , sobre l’expedició asiàtica no es conserven Una vida novellada d’Alexandre, del segle II, molt difosa Alexandre el Gran , li fou falsament atribuïda

Les seves Històries d’Alexandre foren unes de les obres sobre Alexandre més llegides a l’antiguitat, anteriors probablement a les de Ptolemeu i Aristobul

Fou un alt funcionari del govern imperial romà i escriví diversos llibres d’història, entre els quals L’expedició d’Alexandre , que és el millor document que ha estat conservat de les campanyes d’aquest

Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços…

Es llicencià en història a Barcelona 1919, amplià estudis a París, Oxford, Munic i Berlín i es doctorà a Bolonya 1923 Fou catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou secretari 1933-39 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història universal a la Universitat de Barcelona Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, publicà La cultura del vaso campaniforme 1928, Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibérica 1943 i La Costa Brava en la antigüedad 1939, resultat de les excavacions a Tossa i a Empúries Fundà i dirigí el Museu de Tossa 1935, i fou conservador del Museu…

Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…